Tothom a la festa de la Joventut, Tothom a la Festa Revolució

El proper dia 19 de Juny és la festade la Joventut Comunista, la festa del Revolució, el nostre mitjà d'expressió.

A més aquest any és una festa molt especial, doncs tornem a recuperar el model de gran festa, el model de masses, el model de joventut alegre i combativa. Però per poder fer tot això et necessitem, necessitem que vinguis a la nostra festa, que hi participis, que gaudeixis i que tornis.

Pel tema entrades no teniu que preocupar-vos, les estem venen a un preu molt popular, bueno de fet no són entrades, són bons d'ajut amb birra inclosa, que si no ve la SGAE i ens fa pam pam al cul. Vaja que no teniu excusa, que heu de venir a pasar-ho bé i punt (aquest cop nous farem currar).

Així doncs si voleu entrades al cartell hi apareixen els punts de venda, i si no us podeu posar en contyacte amb qualsevol dels nostres militants o si ets del Vallès Occidental pots enviar un mail a: vallesoccidental@joventutcomunista.org

Vaja que ens veiem a la festa.

DELS I LES JOVES EL FUTUR, DELS I LES JOVES LA REVOLUCIÓ!!!

Hasta enterrarlos en el mar!!!

Ja ho cantava en el seu moment en Paco Ibañez, i de fet no ha deixat de cantar-ho. Hay que cavalgar hasta enterrarlos en el mar, i així és, la recent agressió a una noia de 15 anys que començava a moure's entre el teixit associatiu de nou barris ens demostra que el feixisme no és mort, segueix sent una qüestió viva als nostres barris i pobles i això no es pot permetre.

No fa tants anys, aquesta gent voltava pels carrers del nostre país amb impunitat i fent tot els que els hi venia en gana, i no ha estat pas per obra de màgia que ha canviat la situació, sinó per l'esforç, la sang i les llàgrimes que molta gent ha vessat per canviar aquesta situació.

Hem de ser conscients de les coses que tenim, analitzar el passat i ser capaços de veure que si les cosses no són com fa 30 anys, no ha estat gràcies a la divina providència -és més segurament si fos per la divina providència algun altre tap de bassa amb bigoti estaria entrant "bajo palio" a alguna església- sinó gràcies a que molta gent va deixar la vida per aconseguir-ho. Per aquest motiu nosaltres els joves -i no tan joves- d'avui, tenim la tasca de defensar allò que els nostres antecessors varen aconseguir.

Aquesta feina que ens encomanem a nosaltres mateixos però, no és una tasca fàcil, ara l'enemic es dispers, ha après del seus errors i ha estat capaç d’homogeneïtzar la societat en que vivim, per tant estem alertes!!!

Però un bona manera de començar la nostra empresa és assistir el proper diumenge 15 de març a la manifestació que es convoca a nou barris en soport a la noia de 15 anys que va ser agredida fa unes setmanes per dos feixistes al Turó de la Peira. La mani es convoca a la plaça Virrei Amant a les 12:00h, allà demostrarem que no els tenim cap por ni als feixistes rapats ni als que porten tratge i gomina.

Contra el feixisme, ni un pas en rere!!!

L'humor, el riure, i els galaeco-catalans, avui plorem!

Ahir de matinada va morir en Pepe Rubianes, un gran actor i director de teatre, un gran militant de l'esquerra, un gran militant dels somnis.

En Pepe, no només va dedicar la vida al teatre, també va ser un gran militant de moviments socials i pacifistes, la seva conviccció de que un món millor era i és possible no ha mort amb ell, aquells que l'admiravem -i seguim admirant-lo- seguim lluitant per aconseguir el mateix objectiu pel que ell lluitava, un món més just. Però aquests mateixos que seguim lluitant, tenim avui un motiu més de tristesa, i és que el Partit Popular a tornat al poder a Galícia, ha tornat al poder a la terra on en Pepe sempre havia nascut tot i que gairebé mai va viure-hi. Així doncs, l'esquerra i la cultura té avui un altre motiu de plor, un altre motiu de ràbia, però també un nou objectiu, fer fora de nou i per sempre la dreta de la Xunta.

Estimat company, no et podem fer justícia per molts posts que escribim els qui t'admiravem, però em contento amb que no hagis hagut de veure de nou tan lamentable acontaixement, tot i que no dubto que t'ho haguessis pres amb humor i de ben segur que hauries fet algun acudit al respecte.

Així doncs adeu company, espero que et retrobis amb els fabulosos personatges de les teves obres i monòlegs, que segur estaran encantats de rebre't, i sense cap mena de dubte estaran esperant que els facis gaudir amb les teves paraules.

Després d'un any d'enfermetat, el nostre company ens ha deixat. Després d'un any sense poder somriure amb els seus monòlegs ni sentir-nos orgulloses amb les seves obres, ara descansa, i nosaltres ens reafirmem, RUBIANES SOMOS TOD@S!