En aquests temps, marcat pel desànim i la desídia respecte la política i encara més per la política activa és curiós veure com, malgrat tot, hi ha dates que no passen desapercebudes. El primer de maig és una d’aquestes dates.
Una data en que la gent que té consciència -de classe- surt al carrer, una data que, pels qui la sentim, ens fa omplir d’una energia només explicable a través de l’experiència. Perquè quan una o un comunista s’aixeca el primer de maig i marxa cap al centre de la seva ciutat o poble, en lloc de quedar-se a casa per gaudir del merescut dia de descans, està demostrant que està orgullós de pertànyer a la seva classe, i que està disposat a deixar-se les hores i les forces en canviar la societat en la que viu, perquè està ben clar que aquesta no li agrada, i no li agrada perquè aquesta societat l’explota i s’aprofita d’ell, i encara més d’ella. Perquè li roba el fruït del seu treball i el fa pagar el compte del banquet que no ha tastat.
Tot i això, el primer de maig és un dia d’esperança i ànim, un dia en que el fruït de la lluita i de les hores gastades no sembla tant llunyà. Un gran dia que, com cada any, la Joventut Comunista, l’hem celebrat com es mereix, demostrant la nostra força i sortint al carrer per demostrar, un any més, que estem aquí i que no callarem davant les agressions als drets dels i les joves d’aquest país, perquè si ve és cert que el primer de maig és un dia de celebració i esperança, cal deixar clar que també és un dia de reivindicació i lluita. Perquè els qui creiem que un altre món no només és possible si no necessari no tenim dies de descans ni vacances, per nosaltres sempre és bona l’oportunitat de fer valer nostra raó i dir ben clar i ben alt –tal i com deia el poeta- que ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer, vostra raó es va desfent ...
... la nostra, és força creixent.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada