Sirius

domingo, 2 de marzo de 2014

Una oportunitat... Perduda?

Sembla que hem perdut una oportunitat... Aquesta és la lectura personal que faig respecte l'elecció ahir de la candidatura de Izquierda Unida per les eleccions europees. Ara caldrà dilucidar amb el debat col·lectiu, si el que hem perdut és una oportunitat o quelcom més important. Endreço algunes reflexions al voltant d'això, per aportar una perspectiva més a un debat, que molts i moltes companyes tindrem aquests dies en marcs orgánics, bars i carrers amb cerveses i cafés a la mà.

Que ens deixa veure en primera instància aquesta llista de noms i de persones, de pluralitat d'organitzacions que s'ha conformat?

En primer lloc, que encara i a aquestes alçades de la destrucció del pacte de classes, ens estem mirant més el melic que la realitat que ens envolta, fet que ens porta a que elaborem llistes en funció de les majories internes, en lloc de fer allò que venim a fer: política.
Que preferim repetir velles formules -i candidats- que arriscar en una aposta cap a una nova forma d'entendre les conteses electorals, més al servei de les lluites i del projecte polític que tenim, i no en gestionar les miseries del sistema.
Que hem forjat bones i necessaries aliances amb altres forces d'esquerres, que ens permeten sumar més i ampliar la nostra base electoral, empenyent cap a la construcció d'un front d'esquerres. Un front que pel que sembla, algunes persones donen per acomplert, o són del parer que ens hem de seure a esperar que, aquelles organitzacions polítiques que manquen en el nostre front, s'agenollin i vinguin a demanar-nos un lloc a la nostra llista: "porque la siriza española ya existe y es IU". En lloc de veure que aquest nou espai, l'hem de construir entre tots, i tots hem de fer esforços perquè això sigui.

Básicament, el que dona a entendre aquesta llista, és que una part important de les persones que lideren el projecte de IU no comparteixen el meu anàlisi de la realitat, del moment polític i de la táctica a seguir per enderrocar el régim (que és el projecte del PCC i els CJC) i, que per tant, no entenen igual que jo que és un front d'esquerres i la teorització del nou espai. Que no comparteixen el que vol dir la república catalana (del 99%) i el que comporta, per l'enriquiment de la teoria i model d'estat federal. Que no veuen necessaria la ruptura democrática per acabar amb el régim de la segona restauració borbónica.
Tampoc comprenen que les eleccions, no són més que un altaveu i un front més de lluita, perquè aquestes institucions són inservibles pel nostre projecte polític i impossibles de gestionar de manera coherent amb les nostres idees.

Però això ja està fet, ara cal valorar, pensar molt bé i en fred quina és la millor forma de portar el nostre projecte polític a la práctica. Se, que a IU hi ha una bona part (no sé si majoritaria) de gent que pensa com jo. Sabem, que els canvis polítics i els cops de timó a les organitzacions són possibles (nosaltres en som un exemple), i el que és més important, estic convençut de que el projecte polític que defenso és coherent, potent i tremendament modificable, ampliable i succeptible de ser enriquit. Valorem doncs, des del coneixement i el debat col·lectiu, quin ha de ser el full de ruta d'ara en endavant.

L'elecció d'aquesta llista, implica molt més que unes eleccions europees, implica el futur d'un projecte que és el meu i el de molta gent.



No hay comentarios: